Las Fiebres y la plaga en la Barcelona de los años 80 del siglo XVIII / Kevin Albert Pometti Benítez
Pometti Benítez, Kevin


En: Cuadernos dieciochistas. Salamanca, núm. 24 (2023) , p. 61-89
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Durant l'etapa darrera de la Petita Edat de Gel, la Península Ibèrica es va veure sumida a la fi del segle XVIII en un període de forta irregularitat climàtica, conegut com a Oscil·lació Maldà. La inestabilitat del clima va donar lloc a una successió de sequeres, tempestes, onades de fred i de calor que, entre altres, juntament amb el creixement de la població, la falta d'adequades mesures d'higiene i l'impacte directe i indirecte de les activitats productives humanes, van generar, en el seu conjunt, un marc propici per a l'arrelament de malalties i plagues que van repercutir sobre la vida quotidiana dels qui les van patir. En aquest article ens centrarem en l'anàlisi de les quals van convergir a la Barcelona dels anys 80 del segle XVIII per a comprendre l'impacte que van ocasionar i les reaccions que es van produir entre metges i autoritats per a intentar pal·liar les conseqüències d'aquests episodis.

Fiebres, arroz e insalubridad : el caso del Ampurdán (1783-1787) / Kevin Albert Pometti Benítez
Pometti Benítez, Kevin


En: Revista de Historia Moderna : Anales de la Universidad de Alicante. Alicante, núm. 38 (2020) , p. 221-254 (Varia) 
Exemplar dedicat a: "Élites en transición". Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

Les febres palúdiques han estat, en freqüents ocasions al llarg de la història, relacionades amb els efectes de les activitats antròpiques sobre les condicions ambientals preexistents de les regions en les quals han esdevingut. Per això, en aquest treball analitzem les causes ambientals que caracteritzen les regions endèmiques de malària com és el cas de la regió de l'Empordà (NE península ibèrica), on ja amb anterioritat al segle XVIII, però, especialment, en el segle XIX es va estendre el cultiu de l'arròs de manera intensiva. També, cal considerar les condicions d'higiene i de falta de la mateixa que van poder propiciar o incrementar els efectes de les epidèmies de febres en la població. D'altra banda, analitzarem els diferents mètodes curatius emprats per dos metges corresponsals de la Reial Acadèmia Mèdico-Pràctica de Barcelona, els testimoniatges de la qual s'emmarquen en el context de l'epidèmia de febres palúdiques que va assolar la península ibèrica, entre 1783 i 1786.

Tercianas y epizootias en la Barcelona de 1783-1786. Médicos, poder institucional y percepción social en la Barcelona de las postrimerías del siglo XVIII / Kevin Pometti Benítez
Pometti Benítez, Kevin


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Any XXXIV, núm. 34 (2014) , p. 443-444 (Resums de treballs finals de màster) 
Resum del Treball final del màster d'Estudis Històrics, menció Història Moderna, llegit al Departament d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona, el 8-7-2014 (...) Coordinadors del treball: Mariela Fargas Peñarrocha, Mariano Barriendos Vallvé.

L'escenari actual de canvi climàtic i globalització pot comportar imminents i funestes conseqüències per a la salut pública europea, tal com es dedueix del cinquè Informe d'Avaluació del Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC) de les Nacions Unides "Climate change is likely to have a range of health effects in Europe" (S. Kovats i R. Valentini, coord., IPCC, 2014). Per tant, cal conèixer les formes en què la societat, les institucions municipals i les estructures sanitàries del passat van afrontar i van percebre el transcurs de malalties vectorials com el paludisme, tant en les seves formes endèmiques com epidémicas.